Saps què són? Quina diferència hi ha entre ells?

Els microplàstics poden consistir en trossos de plàstic de petita grandària (microplàstics primaris) fabricats d’aquesta manera des del principi, o en objectes plàstics més grans que amb el temps i per la seva degradació s’han anat dividint progressivament en petites porcions (microplàstics secundaris). D’altra banda, els nanoplàstics poden formar-se per la fragmentació de residus microplàstics o a partir de materials d’enginyeria com l’electrònica, els recobriments de cables o els xips.

Es denominen microplàstics als fragments plàstics menors de 0,5 mm i nanoplàstics, als menors de 100 nm (un nanòmetre mesura 0,000001 mm). No obstant això, malgrat la seva reduïda grandària, els estudis realitzats indiquen que els nanoplàstics poden ser molt més actius toxicològicament que els microplàstics, a causa de les seves propietats físiques més penetrants.

Ara bé, encara se sap molt poc sobre com afecten aquests polímers sintètics exactament al cos humà a curt o llarg termini; però la recerca presentada en el congrés virtual de la Societat Americana de Química (ACS) l’agost de 2020, sí que va confirmar que romanen en els òrgans humans. De fet, estudis anteriors havien demostrat que el plàstic pot passar pel tracte gastrointestinal, però pocs estudis han investigat si es queda en el cos humà després d’entrar. Aquest descobriment és molt important perquè “…aquests materials no biodegradables, presents a tot arreu, poden ser dipositats i emmagatzemats en els teixits humans i no sabem les seves conseqüències per a la salut”.

El que sí que sabem és de quina manera afecten el medi ambient: l’Agència Nacional de Ciència d’Austràlia (CSIRO) va publicar a la fi de 2020 el resultat de la primera estimació mundial de microplàstics del fons de la mar, que va quantificar en 14 milions de tones. I ja se sap que, en la vida salvatge i en els animals, aquestes partícules fines provoquen problemes d’inflamació, càncer i fertilitat.

I com arriben al nostre cos?

Els microplàstics i nanoplàstics arriben al cos humà a través de l’aire, l’aigua i els aliments que, una vegada consumits pels animals marins, entren en la nostra cadena alimentària. Un recent estudi de la Universitat de l’Est de Finlàndia ha demostrat que les plantes també els absorbeixen, la qual cosa ha creat més preocupació perquè significa que a través de la cadena alimentària consumim més microplàstics del que es pensava.

D’altra banda, els productes de cura personal i cosmètics en general contenen també microplàstics en els seus components. La campanya Beat The Microbead que va iniciar la seva marxa en 2012, després d’un ampli estudi dels cosmètics europeus, va concloure que 9 de cada 10 tenen microplàstics.

La llista és molt llarga i no és fàcil recordar-se dels noms de tots els microplàstics. Per això, l’aplicació Beat the Microbead pot ser de gran ajuda, ja que es pot escanejar el producte i saber fàcilment si conté microplàstics. L’objectiu de la campanya és garantir la seguretat ambiental i la salut humana dels productes que comercialitza la indústria cosmètica.

I és que encara que nosaltres no som capaços de veure’ls, els microplàstics van sovint des del desguàs del nostre vàter al sistema de drenatge. No obstant això, les plantes de tractament d’aigües residuals no estan dissenyades per a la seva filtració. A poc a poc es va formant en els nostres oceans una “sopa de plàstic”, sent la contaminació irreversible. Els microplàstics no són biodegradables, per la qual cosa una vegada s’introdueixen en el medi marí, no es poden eliminar.

Encara que la Unió Europea vol prohibir els microplàstics de funció exfoliant afegits intencionadament (les denominades microesferes), la resta encara poden utilitzar-se en els nostres productes. Les microesferes apareixen en el nostre llistat d’ingredients de cosmètics amb noms com Polyethylene (PE), Polymethyl Methacrylate (PMMA), Polypropylene (PP), polyethylene terephthalate (PET) i Nylon.

La Unió Europea s’ha basat en una proposta de reducció feta per l’ECHA (Agència Europea de Productes Químics) a l’hora de treballar en la nova legislació. No obstant això, la definició de microplàstics proposada per l’ECHA  és limitada segons el parer de Beat The Microbead i presenta algunes llacunes. De fet, només han considerat plàstics sòlids no biodegradables d’entre 5 mm i 100 nm.

Per tant, altres plàstics i polímers molt usats en els cosmètics queden fora de la proposta, com són els nanoplàstics (abans del nom del component apareix NANO en la INCI dels productes) i els polímers solubles en aigua (Polyethylene glycol (PEG) i polyacrylic acid (PAA), per exemple) i insolubles (Dimethicone, per exemple).  

Així doncs, tant el Dimethicone (també conegudes com a Polydimethylsiloxane o Dimethylpolysiloxane) com el Carbomer, dos microcomponents molt coneguts en cosmètica, no han estat contemplats en la restricció de l’ECHA. I la realitat és que es fan servir en tota mena de cosmètics: xampús, maquillatges, cremes solars… Molts d’aquests productes a sobre els ingerim, com els pintallavis o les pastes dentals, i són realment tòxics.

Per tant, MUXU té clar l’enorme mal que els microplàstics i nanoplàstics fan al medi ambient i a la nostra salut, per la qual cosa el nostre repte en el camp dels cosmètics és clar: oferir i promoure a la nostra botiga MUXU Cosmetics una selecció de cosmètics de cura personal lliures de plàstics i saludables per a tod@s.

I així, pas a pas, anem avançant cap a la sostenibilitat… T’uneixes tu també?!